Albert Balcells

Albert Balcells
Albert Balcells en el Museo de Historia de Cataluña en 2001
Información personal
Nacimiento	1940 Barcelona (España)
Nacionalidad	Española
Información profesional
Ocupación	Historiador y profesor universitario
Área	Historia
Cargos ocupados	Catedrático de universidad
Empleador	Universidad Autónoma de Barcelona
Miembro de	Ateneo Barcelonés Sección Histórico-Arqueológica del Instituto de Estudios Catalanes (desde 1986)
Distinciones	Creu de Sant Jordi (1995) Medalla Narcís Monturiol (2009)

Albert Balcells (Barcelona, 1940) es un historiador español, especializado en la historia contemporánea de Cataluña.

Catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona y miembro numerario del Instituto de Estudios Catalanes. Entre 1980 y 1987 fue vicedecano del Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Letras y en Ciencias de Cataluña. Especialista en historia social catalana, entre sus libros destacan: El sindicalismo en Barcelona (1965); El problema agrario en Cataluña, la cuestión rabassaire (1968, 1980 y 1983), su tesis doctoral que le valió el premio Nova Terra en 1968; Crisis económica y agitación social en Cataluña de 1930 a 1936 (1971); Trabajo industrial y organización obrera en Cataluña (1974), donde reúne sus estudios sobre la mujer obrera en el primer cuarto de siglo, el socialismo en Cataluña y la escisión treintista de la CNT, centrándose en el movimiento obrero en Sabadell durante el quinquenio republicano. Con Emili Giralt y Josep Termes es autor de Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes. Cronología 1800-1939 (1967, 1978), y con esos mismos historiadores y otros contribuyó a la realización de la Bibliografía dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1972).

Balcells dirigió y redactó parte de la obra Història dels Països Catalans (1980). Otros libros suyos son: Historia contemporánea de Cataluña (1983); Les eleccions generals a Catalunya entre 1901 i 1923 (1982), obra escrita con Conxita Mir y Joan B.Culla; Rafael Campalans, socialisme català (1985); Justícia i presons deprés del maig de 1937 a Catalunya. Els intents regularitzadors del conseller Bosch Gimpera (1989); y El nacionalismo catalán (1999).

Dirigió también el libro colectivo Pensament polític català, del segle XVIII a mitjan segle XX (1988). Otros estudios posteriores son: Violencia y terrorismo en la lucha de clases en Barcelona de 1913 a 1923, publicado en el número 42-43 de "Estudios de historia social", y Companys davant la guerra civil i la revolució, dentro del libro colectivo Lluís Companys, trajectòria d´un President (1990).

En 2003 formó parte de la candidatura de Oriol Bohigas a la presidencia del Ateneo de Barcelona.

Su obra se compone de unos 50 volúmenes, con 46 entradas en la Biblioteca del Congreso de los Estados Unidos.

• El sindicalisme a Barcelona, 1916-1923 (1965, Premi de la Festa de les Lletres Catalans 1964)
• Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes, cronologia: 1800-1939 (1967, escrito con Emili Giralt i Josep Termes)
• El problema agrari a Catalunya: La qüestió rabassaire (1890-1936) (1969)
• Crisis económica y agitación social en Cataluña de 1930 a 1936 (1971)
• Ideari de Rafael Campalans (1974)
• El arraigo del anarquismo en Cataluña: Selección de textos de 1926-1934 (1974)
• Cataluña contemporánea (dos volums, 1974 i 1977)
• Trabajo industrial y organización obrera en la Cataluña contemporánea, 1900-1936 (1974)
• Marxismo y catalanismo (1977)
• Història dels Països Catalans (1980, escrito con Josep M. Salrach, Eulàlia Duran, Núria Sales i Manuel Ardit)
• Les eleccions generals a Catalunya, 1901-1923 (1982, escrito con Joan B. Culla i Conxita Mir)
• Historia contemporánea de Cataluña (1983)
• Rafael Campalans, socialisme català (1985)
• Justícia i presons, després del maig de 1937 a Catalunya: Intents regularitzadors del conseller Bosch Gimpera (1989)
• Història del nacionalisme català dels orígens al nostre temps (1992)
• L'escoltisme català,1911-1978 (1993, con Genís Samper)
• La història de Catalunya a debat: Els textos d'una polèmica (1994)
• La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia (1996)
• Catalan Nationalism: Past and Present (1996, con prólogo de Geoffrey J. Walker)
• Miquel Coll i Alentorn: Historiografia i democràcia, 1904-1990 (1999)
• Violència social i poder polític (2001)
• Història de l'Institut d'Estudis Catalans (2002, volumen I, y 2007, volumen II, escrito con Enric Pujol i Casademont y Santiago Izquierdo)
• Lluís Companys i la seva època (2002)
• Història de Catalunya, dirigida per Albert Balcells (2004 i 2009, versión castellana de 2006, escrita con Arturo Pérez, Flocel Sabaté y Antoni Simon)
• Llocs de memòria dels catalans (2008)
• El pistolerisme, Barcelona 1917-1923 (2009)
• El projecte d'autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric (2010)
• Cataluña ante España: Los diálogos entre intelectuales catalanes y castellanos, 1888-1984 (2011).
• Els Estudis Universitaris Catalans, 1903-1985: Per una Universitat catalana (2011)
• L'Institut d'Estudis Catalans: Una síntesi històrica (2012)
• La Universitat de Barcelona i el Parlament de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936 (2013)
• Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època (2013)
• Jaume Massó i Torrents i la modernitat,1863-1943: De L'Avenç a l'Institut d'Estudis Catalans (2013).
• La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925: El primer pas vers l'autogovern des de la desfeta de 1714 (2014).
• Vuit feministes catalanes entre 1889 i 1976 (2015)
• La caricatura política a la Catalunya republicana, 1931-1936 (2016)
• Testimonis de la Catalunya contemporània, 1875-1986 (2017)
• Les colònies industrials de la conca del Llobregat: 150 anys d'història (2019, escrito con Rosa Serra)
• Compromís i progrés: La Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (2019)
• Les galeries catalanes de ciutadans il·lustres (2021)
• Els catòlics i la laïcitat a Catalunya. Una visió històrica de 1808 a 1979 (2022)
• La projecció exterior de Catalunya al món d'entreguerres (2022)
• Enric Pujol, «Entrevista a Albert Balcells», Revista de Catalunya, núm. 327 (2024), p. 53-63.

• El Nacionalismo Catalán (1999).- Ed. Historia 16.- ISBN 84-7679-196-8